Abundància de res
- zenoquantum
- 6 days ago
- 5 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Per Diego Delgado, CEO de Zeno Quantum
La tecnologia està transformant la societat a una velocitat que no admet analogies simples. Durant dècades hem viscut en un model basat en l’escassetat, accés limitat, informació limitada, recursos limitats. El valor emergia precisament d’aquesta restricció i donava sentit al treball professional que permetia generar ingressos per adquirir-los.
Avui aquest model basat en la necessitat s’està trencant.
Ens dirigim cap a un entorn en què cada vegada més coses tendeixen a costar zero. Produir, replicar, distribuir, tot s’abarateix fins al límit. Accedim a notícies gratis, plataformes gratis, consells professionals gratis, formació gratis. I quan el cost marginal desapareix, el problema deixa de ser adquirir i passa a ser triar.
No avancem cap a un futur basat en la necessitat, sinó en l’abundància, fent summament estratègic disposar de criteri per decidir bé.
Aquest desplaçament ja no és teòric. Està passant, entre altres coses, amb la informació.
Vivim en un món sobreinformat. No només per volum, sinó per naturalesa. Gran part de la informació que consumim no està dissenyada per explicar la realitat, sinó per influir en com la interpretem.
Les notícies, els diaris, les xarxes socials… ens aporten informació que consumim com a realitat, quan moltes vegades està dissenyada per influir en la nostra manera de pensar i, en conseqüència, en la manera com decidim.
Creiem que som lliures quan decidim per un partit polític, per un canal de TV o per la nova sèrie de Netflix. Però no sempre és així. La sèrie que veus no sempre la tries tu, la determinen els algoritmes en funció del teu comportament. El mateix passa amb les teves compres, els teus viatges o fins i tot la teva alimentació.
La informació que consumeixes està optimitzada per captar la teva atenció, dirigir les teves decisions i modelar la teva percepció. I en aquest procés, el que és important deixa de competir amb el soroll. Directament s’hi dilueix.
En els últims anys això ha crescut de manera exponencial, ja que la irrupció de la intel·ligència artificial no ha corregit el problema. Al contrari, l’ha amplificat.
Per primera vegada a la història, no només consumim informació de manera massiva. La generem de forma industrial. Sistemes capaços de produir textos, anàlisis, recomanacions i narratives amb una coherència superficial que simula comprensió, però que no necessàriament està ancorada en experiència real.
Ens estudien, aprenen dels nostres patrons i ens mostren allò que volem escoltar, fent-nos creure que ho hem triat nosaltres.
I en un futur pròxim, tot apunta que això anirà a més.
Ara, les grans indústries influeixen en les nostres decisions perquè fem el que elles volen. Però emergeix una nova capa, agents intel·ligents capaços d’actuar per nosaltres. Compararan, reservaran, compraran viatges, hotels, vacances. Però el perill no és la tecnologia, sinó el fi per al qual es crea i l’ús que se’n fa.
És en aquest punt on apareix un fenomen més profund i, alhora, més perillós.
La intel·ligència artificial no només genera contingut. S’entrena amb ell. Aprèn d’un entorn on la informació ja està distorsionada, simplificada o directament optimitzada per a altres finalitats. I en fer-ho, retorna aquesta mateixa informació amplificada, reestructurada i redistribuïda, una vegada i una altra.
No estem construint un sistema que entengui la realitat. Estem construint un sistema que aprèn de la seva pròpia representació de la realitat.
Això ens porta a viure en una caixa d’eco. Escoltem el que volem sentir.
La intel·ligència artificial diu, escolta, aprèn i torna a dir. Mentrestant, els humans observem, consumim i, cada vegada més, deleguem.
En cada iteració es perd alguna cosa progressivament. Desapareix el context, desapareix la intenció, desapareix l’experiència que originalment donava sentit a la informació. El que queda és estructura sense origen, forma sense fons.
El resultat és paradoxal.
Com més informació tenim, menys capaços som de saber què és rellevant. Com més capacitat de resposta existeix, més difícil és formular una bona pregunta. Com més intel·ligència aparent hi ha en el sistema, més difícils es tornen les decisions.
Ens dirigim cap a un futur on l’excés no generarà riquesa de coneixement, sinó dèficit de qualitat.
I en aquest context, el problema no serà tecnològic. Serà humà.
Perquè el risc no és només que agents intel·ligents prenguin decisions per nosaltres sota l’argument de disposar de més temps lliure. El risc és que acabem decidint sense criteri, confonent volum amb valor, coherència amb veritat i resposta amb comprensió.
I és aquí on apareix el concepte que definirà la pròxima dècada, el criteri.
Però no entès com una capacitat abstracta o intel·lectual, no com a pensament, sinó com a acció.
Criteri per decidir en condicions d’incertesa quan la informació és abundant però no fiable. Per discriminar què importa quan tot sembla important. Per connectar dades amb context i context amb conseqüències reals. Això no es pot, o no s’hauria de, delegar completament.
Perquè el criteri no emergeix de la informació. Emergeix de la relació entre la informació i la realitat.
El futur no serà dels qui tinguin més accés a informació, ni dels qui la processin més ràpid. Serà dels qui sàpiguen interpretar millor.
I aquest futur serà dels qui siguin capaços d’introduir fricció en un sistema dissenyat per eliminar-la, dels qui qüestionin el que sembla evident, dels qui entenguin que decidir no és triar entre opcions, sinó entendre què està realment en joc.
En un món on tot es pot generar, replicar i escalar, el valor no estarà en produir més. Estarà en saber què val la pena fer.
És des d’aquesta convicció que represento una empresa que no aspira a decidir per les persones, sinó a alguna cosa molt més exigent, ajudar-les a decidir millor.
A Zeno Quantum treballem des de fa anys amb MeOrienta i actualment amb MeCareer per reduir el soroll, apropar realitats i construir contextos on la informació torni a tenir significat. Perquè només quan la informació és real, contrastada i connectada amb l’experiència, pot convertir-se en criteri.
I només des del criteri es poden prendre decisions que realment importen.
Decisions sobre una carrera, sobre una empresa, sobre el futur.
En un món saturat de respostes, la nostra ambició no és donar més de res. És fer possible que cada persona i cada organització puguin entendre millor què estan decidint i per què.
Pide una presentación personalizada en team@mecareer.tech y conoce todas las ventajas.
Puedes conocer más sobre MeCareer en www.mecareer.tech o reservar una reunión personalizada. ¡¡aquí!!
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com, www.mecareer.tech, www.meorienta.ad
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris