Institucionalitzats
- zenoquantum
- 2 days ago
- 4 min de lectura
En la pelicula The Shawshank Redemption (Cadena Perpetua) hi ha una escena que sempre m’ha semblat molt més dura que la mateixa presó.
En Brooks, el vell bibliotecari, rep finalment la llibertat després de passar mitja vida tancat. Durant anys havia somiat sortir d’allà. Però quan arriba el moment, descobreix una cosa pitjor que la presó: el món exterior ja no li pertany.
Tot ha canviat massa de pressa.
Els carrers. Les persones. El ritme. Les normes. La manera de viure.
En Brooks ja no sap com encaixar fora perquè portava massa temps aprenent únicament a sobreviure dins.
I encara que ens puguem pensar que això només passa a les presons, passa cada dia en empreses aparentment normals.
Hi ha professionals que passen deu, quinze o vint anys fent exactament el mateix. Persones vàlides, intel·ligents i treballadores que acaben convertint-se en especialistes absoluts d’un ecosistema molt concret. Coneixen perfectament els processos interns, les dinàmiques polítiques, els codis invisibles de l’organització i fins i tot les frases que s’han de dir a cada reunió. Aprenen quan callar, com protegir-se i quins comportaments premia el sistema.
Però mentre perfeccionen la seva adaptació interna, el món exterior continua movent-se.
I molt més de pressa del que es pensen.
El Cedefop, el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional, fa anys que estudia una cosa molt semblant sota un altre nom: l’obsolescència de competències. En alguns dels seus informes parla fins i tot d’“obsolescència perspectivista”. No es refereix només a perdre habilitats tècniques. Es refereix a una cosa més profunda: professionals la manera d’entendre la feina i l’entorn dels quals queda desactualitzada després de passar massa temps dins de contextos estàtics.
És una definició elegantment acadèmica d’una cosa bastant més humana: persones que continuen sabent treballar però han deixat d’entendre el món que existeix fora de la seva organització.
El problema és que la majoria confon experiència amb repetició. Creuen que portar vint anys en un lloc significa haver evolucionat durant vint anys, quan moltes vegades només significa haver repetit el mateix any vint vegades seguides.
Això no se sol percebre mentre tot funciona. El salari arriba. L’empresa continua oberta. El càrrec continua existint. L’entorn és conegut. Fins i tot còmode.
Fins que un dia passa alguna cosa.
Una reestructuració. Una venda. Un acomiadament. Un canvi tecnològic. Una crisi.
O simplement el mercat decideix avançar sense esperar-los.
I aleshores apareix el vertigen.
Perquè molts professionals descobreixen massa tard que feia anys que no competien realment. Feia molt de temps que no contrastaven els seus coneixements amb el mercat, ni amb altres empreses, ni amb altres maneres de treballar. Van deixar d’explorar. Van deixar d’escoltar. Van deixar d’exposar-se a la incomoditat de no ser els que més saben de la sala.
Es van institucionalitzar.
I això no afecta només treballadors. També afecta empreses senceres.
Organitzacions que parlen constantment d’innovació mentre viuen tancades en si mateixes. Empreses que deixen d’escoltar proveïdors perquè creuen que ja ho saben tot. Que miren la competència amb menyspreu en lloc de curiositat. Que penalitzen qualsevol visió externa perquè amenaça la comoditat interna del sistema.
Amb el temps, moltes companyies acaben funcionant com petits mons tancats on tothom pensa semblant, parla semblant i valida mútuament les seves pròpies inèrcies. Des de dins sembla estabilitat. Des de fora comença a semblar desconnexió.
I potser per això tantes organitzacions estan envellint pitjor del que imaginen.
Perquè el veritable risc no és que els seus empleats sàpiguen menys tecnologia. El veritable risc és que portin massa temps vivint lluny de la realitat.
La intel·ligència artificial només està accelerant una cosa que ja existia. Durant anys, molts professionals semblaven extremadament valuosos perquè operaven dins d’entorns lents, previsibles i protegits. Però quan el coneixement comença a actualitzar-se més ràpid que les organitzacions, l’adaptació deixa de ser opcional.
El Fòrum Econòmic Mundial fa temps que ho adverteix. Segons el seu informe Future of Jobs, les competències perden vigència cada vegada més ràpid i milions de treballadors necessitaran processos continus de reskilling i adaptació per continuar sent competitius en un mercat que canvia més de pressa que les estructures tradicionals.
Però potser el problema no és només tècnic.
Potser el problema és que molts professionals han passat tants anys adaptant-se a una organització concreta que han deixat d’exposar-se a l’exterior. I quan una persona deixa de contrastar com treballa, com pensa o com evoluciona la seva professió fora del seu entorn immediat, comença lentament a confondre’s: creu que coneix el món, quan en realitat només coneix el seu sistema.
Aquí és on comença la institucionalització.
I potser les empreses intel·ligents del futur no seran les que aconsegueixin retenir les persones durant dècades dins del mateix lloc. Potser seran les que evitin que s’institucionalitzin.
Les que obliguin els seus equips a sortir fora.
A escoltar. A barrejar-se. A visitar altres companyies. A assistir a congressos. A discutir amb gent incòmoda. A explorar altres indústries. A exposar-se contínuament al món real.
Perquè l’adaptació mai no passa dins de sistemes tancats.
I perquè hi ha una cosa encara més perillosa que perdre una feina.
Acabar convertint el teu despatx en la teva cel·la i creure que aquell era el món real.
Pide una presentación personalizada en team@mecareer.tech y conoce todas las ventajas.
Puedes conocer más sobre MeCareer en www.mecareer.tech o reservar una reunión personalizada. ¡¡aquí!!
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com, www.mecareer.tech, www.meorienta.ad
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris