Verònica ja no creu en el títol, i l'empresa tampoc.
- zenoquantum
- May 16
- 4 min de lectura
Pots llegir aquest article també en castellà: https://www.mecareer.tech/post/ver%C3%B3nica-ya-no-cree-en-el-t%C3%ADtulo-y-la-empresa-tampoco
I si la universitat ja no fos el camí cap al futur, sinó un monument del passat?
La Verònica té 22 anys, sap programar en tres llenguatges, gestiona campanyes a les xarxes socials amb milers d'impressions i parla anglès millor que el seu professor de batxillerat.
No té títol universitari, ni pensa obtenir-ne un. “Per a què?”, diu encollint-se d'espatlles. “Tot el que necessito està a YouTube, a GitHub o en un curs en línia de 30 euros.”
Els seus pares estan aterrits. Els seus professors, confosos. I les empreses? Les empreses encantades. Perquè la Verònica va aconseguir la feina, no gràcies a un títol amb membreta, sinó gràcies a les seves habilitats. I el sorprenent és que el cas de la Verònica no és aïllat.
El títol que ja no garanteix res
Durant dècades, un títol universitari es veia com un bitllet daurat cap a l'èxit. Als anys 70, els pares obrers animaven els fills a estudiar una carrera que els obrís un ventall d'oportunitats més ampli que treballar en una fàbrica. Va calar tant, que durant dècades ens han fet creure que el títol és un fi en si mateix, quan la realitat és que la carrera és una eina per convertir-se en un professional i tenir feina.
Fa anys, estudiar era “l'única manera de ser algú a la vida”. Però avui, per a la Verònica i milions de joves com ella, aquest discurs fa olor de naftalina.
Segons una enquesta recent, gairebé 1 de cada 3 joves creu que un títol universitari no garanteix una feina ben remunerada. No és rebel·lia: és realisme.
Tres de cada quatre estudiants opinen que la universitat no els prepara realment per treballar. Les carreres estan plenes de teoria desfasada, professors que mai no han trepitjat una empresa i plans d'estudi que avancen més lentament que la tecnologia. Mentrestant, a fora, el mercat canvia a una velocitat vertiginosa.
Les empreses ja no "compren" títols. Contracten talent.
Als Estats Units, gegants com Google, IBM o Apple ja no exigeixen títols universitaris per a molts dels seus llocs. Prefereixen gent com la Verònica: formada per la pràctica, amb ganes d'aprendre i disposada a resoldre problemes, no a memoritzar conceptes.
I saps què? Que encara que contractin universitaris, després els han de tornar a formar. Perquè molts acabats de graduar arriben sense saber utilitzar eines bàsiques, sense habilitats toves, i sense haver tocat un projecte real en la seva vida. La universitat els va prometre estar preparats. La feina els demostra el contrari.
Aquest fet no és un cas aïllat de les grans multinacionals. Moltes empreses ja no creuen en les universitats i pensen que estan més centrades a mantenir les seves estructures que a ser un connector valuós entre el professional del futur i les necessitats de la seva empresa.
Centenars d'articles omplen aquests dies els mitjans de comunicació que parlen que la disrupció de les universitats privades està posant en perill les universitats públiques. Existeix una preocupació (no sempre infundada) que algunes universitats privades funcionin amb criteris comercials i no acadèmics, abaixant el nivell per atreure més estudiants i lucrar-se. Es tem que això acceleri la devaluació del prestigi, ja en decadència, de l'educació superior. No vivim res de nou: el sistema sempre preocupat per protegir-se del nou sistema.
La IA ho sap tot. I llavors, per a què la universitat?
Els joves s'ho qüestionen cada vegada més. Si en un món on la intel·ligència artificial pot ensenyar-te més ràpid, millor i més barat que qualsevol professor, té sentit estudiar quatre o cinc anys i endeutar-te milers d'euros, si pots aprendre el mateix, o més, pel teu compte?
No es tracta només d'eficiència. Es tracta de propòsit. Si el que les empreses volen és coneixement aplicable, creativitat, resolució de problemes i ètica professional, per què seguim obsessionats amb diplomes penjats a la paret?
Davant d'això, molts responen amb el de sempre: “Sí, és clar, però…”, “és que…”, “no és tan simple…”. Excuses disfressades d'arguments. Resistències vestides de lògica. És el vell reflex de témer el nou i aferrar-se al conegut. No perquè l'anterior fos millor, sinó simplement perquè és familiar.
Però així no s'evoluciona. El progrés incomoda, canviar fa mal. El que fa més mal és quedar-se quiet, esperant que el món s'adapti a un. Perquè el món no s'atura, els que no avancem som nosaltres. "Fins i tot un suro a la deriva acaba a la costa". No per triar el seu rumb, sinó perquè va deixar que el mar decidís per ell.
El principi del final?
Potser estem veient el final de la universitat, o almenys sí el final de la universitat com a fàbrica d'empleats obedients.
Si l'empresa no hi creu. Si el jove no hi creu. És qüestió de temps que es connectin directament i es saltin la universitat.
Si, a diferència de les universitats, a tu, orientadora, sí que et preocupa que un de cada 3 estudiants abandoni el grau que fa, i que el 21% abandoni ja el primer any, pots conèixer com MeOrienta et permet ajudar els teus estudiants en la presa de decisions sobre el seu futur acadèmic i professional. Inscriu-te als nostres webinars a través del següent enllaç:
Fechas y horarios de los webinars:
19/05/2025 a las 11h
21/05/2025 a las 16h
27/05/2025 a las 15h
29/05/2025 a las 11h
Gracias por ser de MeOrienta. Bienvenida a MeOrienta.
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com , www.mecareer.tech , www.meorienta.ad
Contacta con emorros@zenoquantum.com para reservar una fecha o solicita una demo personalizada del programa MeOrienta. ¡¡aquí!!
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris