I si el problema és que tu no ets líder?
Quan algú ha de definir què és un negoci, la manera més ràpida d'explicar-ho és: tracta que els diners del teu client passin de la seva butxaca a la teva. Tota la resta només serveix per complicar aquest objectiu. Propòsit, producte, servei, atenció... complicacions per aconseguir que els diners passin d'un costat a l'altre.
Al món del lideratge passa exactament el mateix. La seva definició original és gairebé quirúrgica: guiar un col·lectiu per aconseguir una fita comuna. Fi del misteri. És un mecanisme de tracció, una capacitat purament tècnica i relacional per aconseguir que un grup de persones creuï una meta que soles mai no assolirien.
No obstant això, el sistema contemporani ha preferit ignorar aquesta alarmant simplicitat, sepultant-la sota muntanyes de literatura complaent i adjectius benpensants per no haver d'assumir la cruda naturalesa d'aquesta força.
Hem edulcorat tant el concepte que avui es confon el lideratge amb el desenvolupament personal, com si dirigir consistís únicament a fer créixer l'equip en un entorn feliç. Però aquesta visió és més semblant a criar pollets que a liderar.
El mecanisme d'arrossegament humà és moralment neutre i descarnat. Funciona con la mateixa precisió matemàtica quan en Pep Guardiola sotmet els egos hipertrofiats d'una plantilla de futbolistes milionaris a una disciplina tàctica asfixiant, que quan els tirans més aterradors de la història —com Adolf Hitler— van aconseguir mobilitzar i arrossegar nacions primeres cap a l'abisme absolut. El fi és oposat, però la tecnologia de tracció és exactament la mateixa.
El lideratge no és un tractat de bondat; és la capacitat real d'aconseguir que un col·lectiu camini cap a una fita.
Aquesta força no és exclusiva de les empreses. El lideratge està en la vida personal, a l'aula, a l'escola i, de forma molt evident, en la família. Quan et converteixes en pare o mare, la vida t'asseu al volant de cop. Ningú arriba a la paternitat amb vint anys d'experiència acumulada al maleter. I davant d'aquest abisme d'incertesa, l'ésser humà actual reacciona amb el mateix patró neuròtic tant al saló de casa seva com a l'oficina: buscant desesperadament manuals, teories de criança i decàlegs que ens expliquin com liderar els nostres fills.
És la il·lusió del control. Comprem l'últim llibre de gestió de la temporada o assistim a conferències que ens parlen de "lideratge humanista" i "sentit comú" para buscar un analgèsic que ens tranquil·litzi, en lloc d'acceptar que l'ofici només s'aprèn assumint el risc de la ràpida reacció a la primera corba real de la carretera.
El gran engany del sistema no rau en l'existència d'aquests models, sinó en la promesa implícita que el lideratge és una competència democràtica que qualsevol pot adquirir si paga una matrícula de noranta mil euros en un màster d'elit.
La naturalesa humana no funciona mitjançant crèdits acadèmics. Un cèlebre estudi genètic publicat a la revista científica The Leadership Quarterly va demostrar mitjançant l'anàlisi de gemels que almenys una tercera part de la predisposició a ocupar i executar amb èxit rols de direcció està lligada a factors hereditaris i trets de personalitat innats. Reduir la capacitat de comandament a l'aprenentatge teòric és tan absurd com pretendre que les hores de solfeig li otorguin l'oïda absoluta a qui va néixer sense ella. Hi ha nens que als tres anys dominen el teclat d'un piano per pur instint.
El títol car o l'última etiqueta de management de moda et donaran el vocabulari per camuflar-te en les reunions, pero no et donaran el tacte a les mans quan les variables esclatin i el mercat patini en una placa de gel.
Al fragmentar l'autoritat en cent submodels intercanviables, el sistema no crea millors professionals; construeix el refugi perfecte per diluir la responsabilitat individual. Si l'estratègia naufraga, si l'equip es trenca o si el projecte familiar es fons, la narrativa institucional sempre permetrà culpar el procés o el marc metodològic triat. S'entrena els individus per emplenar plantilles d'avaluació i justificar el pròxim accident, esquivant la presa de decisions asimètriques sota una pressió insufrible.
Al final de la jornada, quan s'apaguen els llums de l'oficina o es dormen els fills, el mirall torna una imatge fixa que et segueix encara que intentis posar-te d'esquena.
T'obliga a despullar-te de títols, de màsters caríssims i de teories de consultoria per respondre a l'única qüestió que importa: si de veritat posseeixes el cablejat per guiar el teu col·lectiu cap a aquesta fita comuna, o si simplement estàs pagant peatges intel·lectuals altíssims per convèncer-te a tu mateix que portes el control del cotxe.
Conoce más sobre Zeno Quantum en www.zenoquantum.com
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris