Tots ens morirem
- zenoquantum
- Dec 5, 2025
- 4 min de lectura
Actualitzat: Dec 10, 2025
Mira’t un moment. Allà assegut davant l’ordinador.
Tens ChatGPT obert. La pantalla no es mou. No passa res. La IA no fa absolutament res.
Per què? Perquè està esperant.
Espera que tu decideixis quin problema vols resoldre, com vols resoldre’l i, sobretot, per què vols resoldre’l.
Benvingut, sense saber-ho, a la feina del futur.
Durant anys ens han promès que la intel·ligència artificial transformaria l’ocupació, però han omès una cosa crucial: la IA no treballa sola. Necessita que algú formuli la pregunta correcta. Que algú interpreti el context. Que algú entengui què és valuós i què no. Aquest “algú” ets tu… si saps jugar al nou joc.
Però anem per parts.
La mentida confortable: “es crearan tants llocs de treball com els que es destruiran”
Govern, grans empreses i tecnològiques insisteixen: “Tranquils, la història ho demostra: cada revolució tecnològica destrueix llocs de treball, però en crea de nous.”
És un relat políticament útil… però incomplet. Sí, hi haurà noves professions. Però no tantes, ni amb la mateixa velocitat, ni al mateix lloc on desapareixeran les antigues.
I la majoria d’aquests nous llocs de treball no seran accessibles per a tothom. No perquè falti capacitat, sinó perquè el valor ja no està a saber coses, sinó a transformar coneixement en acció. I això no s’aprèn memoritzant manuals ni fent cursos de moda.
El coneixement deixa de ser un avantatge humà
Per primera vegada a la història, els humans deixem de ser els custodis exclusius del coneixement. Ja no necessites estudiar durant deu anys per accedir a una explicació, un codi, una anàlisi o un procediment. La IA t’ho serveix en segons.
Això no elimina el valor humà; el desplaça. Si abans el valor era posseir informació, ara és interpretar-la. Si abans era “saber fer”, ara és saber dirigir.
La IA no és un empleat que pensa per tu; és un instrument que espera instruccions. Com una calculadora que no fa operacions si tu no decideixes quines. Com una bicicleta elèctrica que no avança si tu no pedaleges. Com una orquestra que només sona bé si hi ha un director al davant.
La pregunta, doncs, canvia de forma: Què et fa valuós en un món on la informació està disponible per a tothom per igual?
Talent genuí: la capacitat de resoldre, no de recordar
El professional del futur no serà qui més en sàpiga, sinó qui millor interpreti. Qui sigui capaç d’afrontar situacions noves sense recolzar-se en mètriques antigues. Qui pugui transformar dades en decisions. Qui pugui activar solucions utilitzant la IA com a extensió del seu pensament.
Aquí apareix el concepte clau: talent genuí.
Talent genuí no és creativitat mística ni empatia sagrada. No és un poder humà “superior” a la IA. És una cosa més terrenal i més escassa: la combinació d’intel·ligències, experiències i competències que permet oferir solucions efectives a problemes concrets.
És saber llegir el que passa quan mai no havia passat abans. És saber triar quines dades importen. És decidir quan ignorar-les. És tenir criteri en un món ple d’informació però pobre en sentit.
La pregunta prohibida: de qui són les dades?
Si la IA depèn de dades per existir, la veritable batalla de l’ocupació no és entre humans i màquines, sinó entre qui controla les dades i qui controla la interpretació.
Les grans plataformes volen que les dades siguin seves. Els governs volen que estiguin regulades. Les empreses volen que alimentin els seus models privats.
Però hi ha una altra via, molt més interessant, que gairebé no es menciona: Que les dades tornin a ser de les persones.
Que cada professional disposi del seu propi “paquet de dades” personal, portable, privat i sobirà. Que la IA treballi per tu i amb les teves dades, i no pas que tu treballis per una IA entrenada amb les dades de tothom.
Pensa una altra vegada en la calculadora. No et substitueix. Simplement, utilitza els teus números per multiplicar la teva capacitat. No s’apropia del càlcul; te’l retorna amplificat.
Què passaria si la IA funcionés igual? Què passaria si fossis tu qui maneges l’eina, i no a l’inrevés?
El professional del futur ja existeix: és qui pren el comandament
El professional del futur no és un programador expert, ni un futurista, ni un gurú tecnològic. És algú capaç de plantejar preguntes que obren solucions,
interpretar senyals febles, coordinar persones, processos i màquines, i transformar dades en impacte real.
Algú que entén que la IA no és un rival, sinó un multiplicador. Algú que no espera que el sistema li digui què ha de fer, sinó que dissenya el sistema.
La veritat, tan simple com incòmoda, és que: La IA no ve a substituir qui pensa. Ve a substituir qui executa sense pensar.
I ara, el que ningú no et diu…
I la por al futur laboral? Relaxa’t. Tots morirem, sí, però no avui. I sens dubte no per culpa de la IA.
Així que mentre aquest moment arriba, i arribarà, deixa de gastar energia en allò que no pots canviar i comença a invertir-la en l’única cosa que sempre ha estat sota el teu control: canviar-te a tu.
No per sobreviure al futur. Si no perquè torni a ser teu.
Pots conèixer més sobre MeCareer a www.mecareer.tech o reservar una reunió personalitzada. ¡¡aquí!!
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris