Menys treballs pels graduats
- zenoquantum
- Jan 7
- 4 min de lectura
"Menos trabajo para los graduados, una condena a muerte para los títulos universitarios", es un reent article del diari Cinco Días que posa de manifest una tendència ja visible als Estats Units: els llocs de treball qualificats per a graduats universitaris estan disminuint, fins i tot en sectors tradicionalment intensius en talent.
No es tracta d’una anomalia conjuntural, sinó d’un canvi estructural. Diversos estudis mostren que més del 40 % de les ofertes de feina als EUA que fa una dècada exigien un títol universitari ja no ho fan, un fenomen conegut com a degree reset. En paral·lel, organismes internacionals constaten que la prima salarial associada a l’educació universitària s’ha estancat, i fins i tot reduït, entre les cohorts més joves de la majoria d’economies avançades.
La intel·ligència artificial i els canvis estructurals del mercat laboral estan erosionant el valor del títol universitari com a garantia automàtica d’ocupabilitat. Diversos informes estimen que entre un 20 % i un 30 % de les tasques pròpies dels llocs de treball qualificats d’oficina seran automatitzables abans del 2030, afectant especialment perfils júnior amb formació generalista. Com tantes altres vegades, allò que avui passa als Estats Units arribarà a Europa tard o d’hora.
Aquest context obliga a replantejar una qüestió que sempre ha estat estratègica, però que avui esdevé crítica: l’elecció de la vertical professional.
Entenem per vertical professional el camí que situa una persona en un país, un sector i una professió concrets. No és una decisió puntual, sinó una seqüència acumulativa: el grau o cicle formatiu, la modalitat d’estudi, les pràctiques, la primera feina i els moviments professionals posteriors. Cada decisió redueix el ventall d’opcions futures i reforça una trajectòria específica.
L’economia laboral fa dècades que descriu aquest fenomen com a dependència de trajectòria. La recerca mostra que les primeres experiències professionals condicionen de manera persistent els salaris, els sectors accessibles i la capacitat de reconversió futura.
El mercat laboral és molt menys flexible del que solem admetre. L’experiència prèvia pesa més que el potencial. Qui comença en banca ho tindrà molt difícil per passar a consultoria estratègica si competeix amb candidats que ja han estat socialitzats en aquest entorn, encara que les seves capacitats siguin comparables.
Estudis longitudinals indiquen que canviar de sector després dels primers cinc a set anys de carrera redueix de manera significativa la probabilitat d’accedir a posicions equivalents en salari i estatus.
Aquest sistema empeny a avançar sempre cap endavant, fins i tot quan apareixen dubtes, sota la creença que la solució arribarà en el futur. A la pràctica, funciona com una teranyina: com més et mous sense qüestionar la direcció, més atrapat quedes. El moviment no allibera; consolida.
Avui, a més, aquesta dinàmica s’agreuja perquè els itineraris ja no són clars. Les antigues trajectòries lineals s’han trencat. Es calcula que prop de la meitat de les habilitats clau dels treballadors canviaran en els pròxims cinc anys. Escollir malament una vertical no només limita opcions: pot situar una persona en un camí estructuralment fràgil davant l’automatització i la disrupció tecnològica, especialment en rols basats en tasques cognitives rutinàries, com la comptabilitat bàsica, el dret júnior o l’anàlisi estàndard.
En aquest nou escenari, el futur no pertany al coneixement acumulat, sinó al saber fer. No al currículum entès com una llista de credencials, sinó a la persona: el seu talent genuí, la seva capacitat d’aportar solucions, d’adaptar-se i d’operar en un entorn volàtil, incert i hostil. L’evidència és clara: les organitzacions que prioritzen habilitats per sobre dels títols presenten nivells més elevats de productivitat i menor rotació. No és casualitat que moltes grans empreses hagin eliminat el requisit formal de grau en nombrosos rols tècnics i analítics.
Ja no naveguem en un mar en calma, sinó entre onades de deu metres.
Imagina ara que ets pare o mare. El teu fill o filla ha de decidir el seu futur en els pròxims mesos. Llegeixes aquest article i et preguntes: aleshores, què hauria de triar?
La resposta és clara. Mentre les empreses continuïn filtrant per currículums i la formació acadèmica segueixi sent un requisit d’entrada, el camí acadèmic clàssic, universitat o formació professional, continua sent necessari. Però convé entendre’l bé: és un ocell de vol curt. Servirà durant un temps, però no per sostenir tota una carrera professional.
L’ocupabilitat futura dependrà menys del nivell educatiu assolit que de la capacitat d’aprendre, reaprendre i aplicar coneixements en contextos canviants.
L’error és confondre l’embolcall amb el contingut. Deixa de mirar només les notes dels butlletins i observa la persona que hi ha al darrere. Identifica el seu talent, construeix un pla per potenciar les seves virtuts i treballar les seves debilitats.
Perquè, en el futur que ve, l’èxit no estarà en l’embolcall, sinó en el bombó.
Escollir bé la vertical és avui encara més important, però preparar bé la persona ho és encara més.
Puedes conocer más sobre MeCareer en www.mecareer.tech o reservar una reunión personalizada. ¡¡aquí!!
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com, www.mecareer.tech, www.meorienta.ad
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris