Ningú no es casa després de la primera copa
Actualitzat: Sep 28
Coneixes algú una nit. La conversa flueix, rieu i quedeu per tornar-vos a veure. L’endemà no li truques per proposar-li matrimoni. No perquè no t’agradi aquella persona, sinó perquè amb prou feines saps qui és. Necessites temps per descobrir com pensa, què espera de la vida i què passa quan deixa d’intentar causar-te una bona impressió. Aquella persona necessita el mateix temps per conèixer-te a tu.
A la feina, en canvi, sovint ens demanem que prenguem una decisió semblant a la tercera cita.
Fa anys que et prepares. Has estudiat una carrera, has après idiomes i has acceptat feines que pensaves que t’acostarien allà on volies arribar. Tens una experiència dilatada i saps que pots oferir allò que et demanen. Trobes una oferta que sembla escrita per a tu. Quan la llegeixes amb atenció, descobreixes que et demanen francès. Mai no hauries imaginat que seria decisiu. Ningú no t’havia dit que aquell coneixement podia pesar més que tota la resta.
Envies el currículum igualment. Mentre esperes, fas números. Les factures continuen arribant, el carro del supermercat s’ha d’omplir cada dissabte i la prestació d’atur s’acosta al final.
Rellegeixes l’oferta, ajustes la teva presentació, decideixes quina roba et posaràs i intentes anticipar què voldran sentir a l’entrevista. Potser et descartaran perquè no saps francès. Potser ni tan sols llegiran la teva candidatura. No ho saps. Passen les setmanes i un dia descobreixes que l’oferta ja no està disponible.
A l’altra banda també hi ha algú fent números, encara que siguin diferents.
D’aquí a quinze dies marxa una persona de l’equip. O cal cobrir una baixa llarga. O comença un projecte que no pot esperar fins que trobis el candidat ideal. Et demanen un relleu i obres, un cop més, la base de dades. Revises els mateixos currículums que ja vas mirar ahir. Entres al programa de selecció, publiques l’oferta, busques a LinkedIn. Alguns perfils prometedors ja no estan disponibles. D’altres només en saps el que van escriure quan es van registrar.
Et preocupa no arribar-hi a temps. I et preocupa que, si no trobes ningú, els altres pensin que no has sabut fer la teva feina.
Quan finalment us asseieu cara a cara, tots dos teniu motius per mostrar la vostra millor versió. Tu necessites demostrar que saps fer aquella feina. L’empresa necessita convèncer-te que hi estaràs bé, mentre intenta esbrinar si sabràs resoldre una necessitat urgent. Pregunteu, responeu i intenteu detectar allò que l’altre no diu.
Potser acabareu treballant junts. Potser serà una bona decisió. Però també pot ser que un dels dos descobreixi massa tard alguna cosa que hauria volgut saber abans.
Aquest és l’error: fem coincidir la selecció amb la contractació.
Si ets un professional, és molt probable que hagis estat en algun moment a l'altre costat de la taula, però si a més et dediques a contractar persones, de segur que has estat a tots dos costats.
Contractar és decidir qui ocuparà un lloc de treball quan aquest lloc existeix. Seleccionar hauria de ser un procés anterior i continu: conèixer persones, seguir-ne l’evolució, entendre què poden aportar i deixar que elles coneguin l’empresa. Si comencem totes dues coses el dia que sorgeix una vacant, tota aquella història s’ha de comprimir en un currículum i unes entrevistes.
I no és que ningú no hagi intentat trobar-se abans. Empreses i professionals coincideixen en fires d’ocupació, jornades de talent i altres trobades. Parlen, intercanvien dades i de vegades es prometen tornar-se a trucar. Després, la persona continua aprenent, treballant o buscant el seu lloc; l’empresa també continua canviant. El contacte queda desat, però aquella conversa no continua. Mesos més tard, quan apareix una oferta, tornen a tractar-se com si fossin desconeguts.
David R. Earnest, David G. Allen i Ronald S. Landis van reunir els resultats de 52 estudis, amb unes 17.000 persones, en una investigació publicada a Personnel Psychology el 2011¹. Van trobar que oferir una visió realista de la feina es relacionava amb una rotació voluntària més baixa, principalment per la percepció d’honestedat de l’empresa. L’estudi no demostra que conèixer-se durant mesos garanteixi una bona contractació. Sí que indica que allò que una persona arriba a saber abans d’incorporar-se té importància després.
Potser alguna vegada vas necessitar tant una feina que vas intentar assemblar-te a la persona que descrivia una oferta, encara que no t’hi acabessis de reconèixer. Potser també et va tocar entrevistar algú amb l’esperança de descobrir, en una hora, si li podries confiar la feina que necessitaves cobrir amb urgència.
Tots dos vau fer el que vau poder amb el temps i la informació que teníeu.
El que costa d’acceptar és que potser us hauríeu pogut conèixer molt abans.
No va faltar una entrevista més. Va faltar tot el que hauria pogut passar abans del dia en què ja era urgent decidir.
¹ Earnest, D. R., Allen, D. G. i Landis, R. S. (2011). «Mechanisms Linking Realistic Job Previews with Turnover: A Meta-Analytic Path Analysis». Personnel Psychology.
Coneix més sobre MeCareer a www.mecareer.tech
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris