La sortida estava oberta
- zenoquantum
- Jun 16
- 3 min de lectura
Actualitzat: Jun 22
Obres LinkedIn i aquí està. Puges al metro o a l'autobús i també hi és. A l'oficina, a la cafeteria, als dinars familiars, als grups de WhatsApp, a les converses de passadís. Hi és sempre. La queixa.
El cap és un inútil. L'empresa no valora ningú. El salari és una vergonya. Els joves no s'esforcen. Els grans no s'adapten. El sistema està podrit. Tot està malament.
I moltes vegades és veritat.
Aquest és precisament el problema. Que tenir raó s'ha convertit en una forma molt còmoda de no fer res.
Ens agrada pensar que la queixa és lucidesa. Però la queixa sostinguda durant anys deixa de ser un diagnòstic i comença a ser un refugi. Serveix per conservar una identitat: la de la persona intel·ligent atrapada en un lloc mediocre. És una posició molt rendible emocionalment. Permet quedar-se sense dir que un es queda. Permet no moure's sense admetre por. Permet no decidir mentre es construeix un relat impecable sobre la culpa dels altres.
Oblidem una cosa incòmoda: gran part del decorat del qual ens queixem avui està fet amb els totxos de les nostres pròpies decisions del passat. La feina que avui t'asfixia és la que vas celebrar aconseguir. La hipoteca que et lliga va ser la compra dels teus somnis. El cotxe, la ciutat, la rutina. Són gàbies, sí, però les claus les vam comprar nosaltres.
Convé no confondre els termes. Exigir, reclamar, sindicar-se o posar límits no és queixar-se; és accionar. És intervenir sobre la realitat. La queixa de passadís, en canvi, és purament homeopàtica: redueix el símptoma una estona, però deixa la malaltia intacta.
Imaginem un mirall cru. Què passaria si haguéssim de renegociar la nostra vida cada dilluns al matí? Si no hi hagués drets adquirits sobre el passat i haguéssim de triar, de nou i de forma conscient, si signem el contracte d'aquesta feina, d'aquesta hipoteca o d'aquesta relació.
Segurament molts descobririen que prefereixen la seguretat de la seva cel·la actual abans que l'abisme d'haver de triar una altra cosa. Volien seguretat amb estètica de llibertat. Volien poder criticar l'estructura, però sense assumir el cost de mudar-se.
La psicologia fa dècades que ho explica. Samuelson i Zeckhauser van descriure el biaix de status quo: la nostra tendència a preferir que les coses continuïn com estan. Kahneman i Tversky van demostrar que les pèrdues ens pesen el doble que els guanys equivalents. Canviar no s'avalua pel que pots guanyar; s'avalua pel que tems perdre.
Per això la queixa és el format perfecte. Et permet mantenir els beneficis del teu estatus actual (la nòmina, l'estabilitat, la rutina) mentre et compres la superioritat moral de sentir-te una víctima de l'entorn. No exigeix pagar el preu del canvi.
El més fàcil seria caure ara en el discurs contrari. El dels coaches de garrafa: Si vols, pots. Surt de la teva zona de confort. Frases de tassa per a problemes de carn i ossos. No tothom pot canviar demà. No tot és una qüestió d'actitud.
Però tampoc tot és culpa del món.
I potser això és el que més molesta d'aquest mirall. Perquè ens deixa sense el consol complet de la víctima i sense la mentida infantil de l'heroi motivacional.
La veritat sol estar en un lloc més sec: hi ha sistemes injustos, però també comoditats que no vols sacrificar. Hi ha entorns esgotadors, decisions que fa anys que ajornes.
Canviar no és fàcil, ni ràpid, ni gratis. A vegades el moviment no és marxar; és parlar clar, és formar-se, és buscar fora o, simplement, assumir el cost del què vas triar.
La llibertat no sempre es perd. A vegades, simplement, surt molt cara i preferim pagar la comoditat amb la moneda de la nostra pròpia queixa.
Pide una presentación personalizada en team@mecareer.tech y conoce todas las ventajas.
Puedes conocer más sobre MeCareer en www.mecareer.tech o reservar una reunión personalizada. ¡¡aquí!!
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com, www.mecareer.tech, www.meorienta.ad
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris