La humanitat encara no ha utilitzat tota la seva intel·ligència
- zenoquantum
- 12 hours ago
- 5 min de lectura
Por Diego Delgado, CEO de Zeno Quantum
Fa més de quinze anys que treballo en tecnologia i observo com la tecnologia transforma la manera com les persones aprenen, treballen i prenen decisions. He viscut el naixement d’eines que semblaven revolucionàries, n’he vist desaparèixer d’altres que prometien canviar-ho tot i he participat en projectes relacionats amb dades, intel·ligència artificial i comportament humà molt abans que la IA es convertís en un tema habitual de conversa.
I, tot i així, el que estem veient avui continua sorprenent-me.
No perquè la intel·ligència artificial sigui capaç d’escriure textos, programar, traduir idiomes o resoldre problemes complexos. Això ja forma part del present.
La revolució ja ha passat. La IA ja és aquí.
El que em sorprèn és que continuem parlant-ne com si fos el final de la història.
Fa mesos que ens preguntem què passarà quan la intel·ligència artificial sigui més intel·ligent que els éssers humans. Governs, universitats, empreses i mitjans de comunicació semblen obsessionats amb aquesta pregunta.
Jo crec que estem formulant la pregunta equivocada.
La qüestió realment important no és què passarà quan la intel·ligència artificial sigui més intel·ligent que nosaltres.
La qüestió és què passarà quan els éssers humans puguem utilitzar una part significativa del coneixement de tota la humanitat.
La diferència sembla petita, però canvia completament la conversa.
Models com ChatGPT han demostrat una cosa extraordinària. Quan una quantitat suficient de coneixement humà es connecta, apareixen capacitats que abans no existien. No parlem únicament de velocitat de càlcul o capacitat d’emmagatzematge. Parlem de trobar relacions entre idees separades per disciplines, resumir dècades d’investigació en segons, detectar patrons invisibles per a una persona individual o construir respostes utilitzant milions de fragments de coneixement dispersos.
La intel·ligència artificial ha demostrat de manera pràctica una cosa que la ciència fa dècades que estudia des de disciplines tan diverses com la teoria dels sistemes complexos, la intel·ligència col·lectiva o la ciència de xarxes: quan es connecten prou nodes, emergeixen capacitats noves que no existien en les parts individuals.
Això ja no és una teoria. És una realitat.
Tanmateix, hi ha una contradicció fascinant.
La majoria de persones observen la intel·ligència artificial i hi veuen el naixement d’una intel·ligència superior.
Jo observo exactament el mateix i hi veig una cosa diferent.
Hi veig una demostració de com pot arribar a ser de poderosa la intel·ligència humana quan es connecta.
Perquè tota la intel·ligència artificial que coneixem té un origen comú.
Els éssers humans. Llibres escrits per persones. Investigacions realitzades per persones. Experiències acumulades per persones. Errors comesos per persones. Converses mantingudes per persones.
Dècades de coneixement generat per milions d’individus que mai no van arribar a conèixer-se entre ells.
La IA no ha creat aquest coneixement. Ha demostrat el valor de connectar-lo.
I aquí apareix una cosa encara més interessant.
Tot allò que avui ens sembla extraordinari ha estat construït utilitzant únicament una fracció del coneixement humà disponible.
Una fracció enorme, sens dubte. Probablement la quantitat més gran de coneixement que hem aconseguit connectar mai. Però continua sent una fracció.
La immensa majoria del coneixement de la humanitat continua dispers.
Roman a les empreses. Als hospitals. Als tallers. A les aules. A les converses privades. A les decisions quotidianes. A les intuïcions que mai no s’escriuen. Als errors que mai no es documenten. A les experiències que mai no arribaran a Internet.
Quan parlem de coneixement solem pensar en llibres, universitats o articles científics. Tanmateix, una gran part de la intel·ligència humana mai no ha estat capturada. Simplement desapareix.
I, tot i així, la petita part que hem aconseguit connectar ja ha estat suficient per transformar indústries senceres.
Per això crec que estem mirant cap al lloc equivocat.
La majoria d’analistes intenten imaginar què serà capaç de fer la intel·ligència artificial d’aquí a deu anys.
A mi m’interessa molt més una altra pregunta.
Què serà capaç de fer la humanitat?
Imaginem per un moment que una idea no depengués únicament de qui l’ha tingut. Imaginem que cada hipòtesi, cada experiència, cada aprenentatge i cada error pogués enriquir contínuament el coneixement disponible per als altres.
Per exemple: jo escric aquest article i aporto una idea. El llegiu milers de persones i la idea millora. Si el llegissin cent mil persones, milloraria encara més. Si el llegissin cent milions, la meva idea original es convertiria en una petita contribució dins d’una cosa molt més gran.
No perquè fos dolenta.
Sinó perquè cap idea important de la història no ha estat construïda per una sola persona.
La ciència funciona així. La innovació funciona així. La humanitat funciona així.
Allò que solem anomenar intel·ligència individual acostuma a ser intel·ligència col·lectiva acumulada durant generacions.
La diferència és que fins ara mai no havíem tingut una tecnologia capaç de gestionar-la a aquesta escala. I aquesta tecnologia també l’hem creat nosaltres.
Per això sostinc que la intel·ligència artificial no és el següent nivell d’intel·ligència.
És la infraestructura que farà possible el següent nivell d’intel·ligència humana.
Durant dècades hem utilitzat la intel·ligència col·lectiva per construir organitzacions més capaces. Google, Amazon, Netflix o Meta són exemples evidents de com el coneixement agregat pot convertir-se en un avantatge competitiu gegantí.
La següent revolució serà diferent.
Consistirà a utilitzar aquesta mateixa capacitat per augmentar les capacitats de les persones.
No per substituir-les. No per decidir per elles. No per convertir-les en observadors passius de sistemes cada vegada més intel·ligents.
Sinó per ajudar-les a comprendre millor el món, explorar oportunitats invisibles per a elles i prendre decisions recolzant-se en una intel·ligència molt més gran que la de la seva experiència individual.
Fa aproximadament un any vaig decidir que Zeno Quantum havia de dedicar una part important dels seus esforços a explorar precisament aquesta direcció.
Mentre una gran part del mercat utilitzava la intel·ligència artificial per automatitzar processos o substituir tasques, nosaltres vam decidir investigar una pregunta diferent.
Com capturem informació factual, intencional i inferida de milers de persones? Com transformem aquesta informació en intel·ligència? I com retornem aquesta intel·ligència a la mateixa xarxa per ajudar les persones, les empreses i les institucions que la generen?
Aquesta és la idea que hi ha darrere de MeCareer. No utilitzar la intel·ligència col·lectiva per extreure valor de les persones.
Sinó per retornar valor a les persones.
Construir una xarxa on la informació compartida generi intel·ligència i on aquesta intel·ligència torni de nou a la xarxa per ajudar aquells que en formen part a prendre millors decisions.
Alguns pensaran que és una visió massa ambiciosa. Probablement també semblava ambiciós pensar que una màquina podria conversar, programar o traduir idiomes fa només uns anys.
Jo no crec que la intel·ligència artificial sigui el destí final d’aquesta revolució.
Crec que és el descobriment que ens permetrà construir la següent.
Perquè si una petita part del coneixement humà ja ha estat capaç de produir eines que ens meravellen, encara no som capaços d’imaginar què passarà quan els éssers humans aprenguem a utilitzar una part significativa de la intel·ligència de tota la humanitat.
I quan això passi, descobrirem que la pregunta mai no va ser què podien fer les màquines.
La pregunta era què podíem fer nosaltres, els humans.
Pide una presentación personalizada en team@mecareer.tech y conoce todas las ventajas.
Puedes conocer más sobre MeCareer en www.mecareer.tech o reservar una reunión personalizada. ¡¡aquí!!
Conoce más sobre nosotros en el www.zenoquantum.com, www.mecareer.tech, www.meorienta.ad
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris