Potser la intel·ligència artificial ens està fent més intel·lectuals
Estàs veient una sèrie a Netflix i un dels personatges esmenta una ciutat de la qual no havies sentit a parlar mai. Fa uns anys, potser hauries pensat a buscar-la en un altre moment. Probablement no ho hauries fet. Hauria arribat l’hora d’anar a dormir i aquella petita curiositat hauria desaparegut de la teva ment sense deixar rastre.
Ara pots agafar el mòbil i preguntar on és aquella ciutat, per què va ser important o què hi va passar. Una resposta condueix a una altra pregunta i, uns minuts després, saps alguna cosa que al matí desconeixies.
El mateix passa quan dubtes de com s’escriu una paraula, escoltes el nom d’un personatge històric durant un àpat, intentes recordar qui va guanyar una competició esportiva o vols comprendre per què una notícia econòmica pot afectar la teva empresa.
Són preguntes petites, desordenades i, sovint, aparentment inútils. No formen part de cap programa acadèmic ni n’obtindràs cap títol. Tanmateix, van deixant pòsit. Amplien el nostre vocabulari, connecten esdeveniments i ens permeten participar amb més profunditat en les converses que mantenim amb altres persones.
Durant els darrers anys hem sentit dir que la intel·ligència artificial podria fer-nos més mandrosos, menys autònoms i, en definitiva, més ignorants. És possible que en alguns casos estigui passant. Però a Zeno Quantum també comencem a observar un moviment en la direcció contrària: potser mai tantes persones havien fet tantes preguntes sobre tantes coses diferents.
Encara no hi ha estudis capaços de demostrar que la intel·ligència artificial estigui elevant el nivell intel·lectual de la població. Per saber-ho, hauríem d’observar durant anys com evolucionen el coneixement, la curiositat i la capacitat de raonament de les persones que la utilitzen.
Tanmateix, ja comencen a aparèixer alguns indicis.
Un estudi sobre l’ús real de ChatGPT elaborat per investigadors d’OpenAI, Harvard i Duke va concloure que prop del 80 % de les converses es concentrava en tres grans categories: orientació pràctica, cerca d’informació i escriptura. Pew Research va constatar l’any 2026 que el 42 % dels adults nord-americans utilitzava xatbots per buscar informació i que eren molts més els qui consideraven que aquestes eines els ajudaven a estar més ben informats que no pas els qui pensaven el contrari.
Això no demostra que siguem més intel·ligents. Però sí que confirma que no estem utilitzant la intel·ligència artificial únicament per redactar correus, generar imatges o evitar tasques. També hi conversem per comprendre el món.
La humanitat ja ha viscut altres moments en què una transformació va reduir les barreres que protegien l’accés al coneixement.
La impremta va permetre reproduir llibres que fins aleshores s’havien de copiar un per un i va facilitar que les idees circulessin molt més enllà dels monestirs, les universitats i les col·leccions privades. Un estudi de l’economista Jeremiah Dittmar va concloure que les ciutats europees que van adoptar aviat la impremta van créixer prop d’un 60 % més que altres ciutats comparables entre els anys 1500 i 1600. L’accés a la informació no va produir únicament més lectors: va generar activitat econòmica, intercanvi d’idees i noves formes d’innovació.
Segles després, les biblioteques públiques van eliminar una altra barrera.
Ja no era imprescindible comprar un llibre per poder-lo llegir. N’hi havia prou amb travessar una porta, recórrer una prestatgeria i disposar de temps. Un estudi sobre les més de 1.500 biblioteques finançades per Andrew Carnegie als Estats Units va constatar que les localitats que les van rebre van augmentar la seva producció de patents aproximadament entre un 10 % i un 12 % durant els vint anys següents. Quan el coneixement es va fer accessible, algunes persones no es van limitar a consumir-lo: el van utilitzar per crear coses que abans no existien.
La impremta va permetre reproduir el coneixement. La biblioteca pública va permetre consultar-lo sense haver-lo de comprar. Internet va permetre accedir-hi sense desplaçar-se. La intel·ligència artificial hi afegeix una transformació diferent: permet conversar amb el coneixement en el nostre propi llenguatge.
Ja no necessitem saber en quin llibre es troba una resposta, conèixer les paraules exactes que utilitza un especialista ni atrevir-nos a interrompre algú per fer una pregunta que potser ens sembla massa elemental. Podem demanar una explicació, reconèixer que no l’hem entesa i tornar-ho a intentar.
Podem demanar un exemple relacionat amb la nostra feina, la nostra edat o una situació que coneixem. No tenim únicament una biblioteca immensa dins del telèfon. Tenim algú assegut al nostre costat que coneix les seves prestatgeries i no es cansa quan preguntem per tercera vegada.
Naturalment, la possibilitat no garanteix el resultat.
La mateixa impremta que va difondre tractats científics també va imprimir mentides i pamflets. Les biblioteques van guardar llibres que ningú no va obrir. Internet va acostar el coneixement a les nostres llars i també ens va permetre dedicar una tarda sencera a mirar vídeos de gatets. La intel·ligència artificial pot explicar per què va caure l’Imperi romà, però també pot redactar un treball sobre l’Imperi romà que el seu propietari lliurarà sense haver-lo llegit.
La intel·ligència artificial no fa que les persones siguin millors ni pitjors. Les amplifica.
Per a qui vol evitar l’esforç, pot convertir-se en una drecera que li permeti arribar a un resultat sense recórrer el camí. Per a qui vol comprendre, pot actuar com un propulsor que li permeti arribar a llocs que abans quedaven massa lluny. Exteriorment, tots dos obtindran una resposta. Intel·lectualment, hauran fet moviments oposats.
Potser, per tant, no ens trobem davant d’una tecnologia que farà innecessari el coneixement, sinó davant de la primera que permetrà que gairebé qualsevol persona pugui aprendre gairebé qualsevol cosa en el mateix moment en què senti curiositat.
Pensàvem que havíem construït una màquina per evitar haver de saber i potser hem construït l’eina que més oportunitats ens ha donat per aprendre.
Ara falta saber si conservem les ganes de preguntar. I, sobretot, si des de les escoles som capaços de fomentar la curiositat per aprendre, probablement l’assignatura més important de la pròxima dècada.
Però d’això en parlarem en un altre Insight.
Coneix més sobre Zeno Quantum a www.zenoquantum.com
Otros artículos relacionados
En el comprosmiso que tenemos en Zeno Quantum con la igualad de las personas, el texto está redactado en género masculino ya que la RAE mantiene que el masculino genérico se usa para ambos sexos y que no excluye a la mujer.
Comentaris